Es pot practicar individualment o en conjunts. Els conjunts estan formats actualment per 5 gimnastes sobre el tapís. Totes poden tenir aparells iguals o n'hi pot haver 3 amb un mateix aparell i 2 amb un altre de diferent (en aquest cas l'exercici s'anomena mixt). Fins al 1994 eren 6 gimnastes. El marge de durada d' un exercici de conjunts va dels 2 minuts i 15 segons als 2 minuts i 30 segons, mentre que els individuals poden ser d' 1 minut i 15 segons fins a 1 minut i 30 segons. El tapís, també anomenat practicable, té unes dimensions de 13 x 13 metres.
QUINS APARELLS S'UTILITZEN?
La FIG escull quins aparells seran emprats en els exercicis en funció de cada categoria; només quatre dels cinc aparells disponibles són seleccionats. El 2011, la corda va ser desplaçada en ambdues modalitats en categoria sènior. Depenent de les categories existeixen unes mesures mínimes per a alguns aparells, que a Espanya estan establertes per la RFEG
Us detallo els cinc aparells emprats en les competicions oficials de gimnàstica rítmica:
CORDA
Material: Cànem o qualsevol altre material sintètic.
Llarg: D'acord a l'estatura de la gimnasta; es mesura des de la punta del peu fins a les espatlles, doblegada per la meitat.
Extrems: Té nusos a tall de mànecs. Els extrems (no una altra part de la corda) poden ser embolcallats en una longitud de 10 cm a mode de decoració.
Forma: Arreu el mateix diàmetre o més agost al centre.
Moviments: Girs, cops, salts, llançament...
Cada vegada que la corda toqui el terra es penalitzarà. Actualment es discuteix la possibilitat que la corda desaparegui del programa de competició, ja que es considera que és l' aparell que menys ha evolucionat en maneig al llarg dels darrers anys. No obstant això, encara es conserva en diverses categories, per la qual cosa la seua desaparició definitiva no està clara.
CÈRCOL
Material: Plàstic (ha de ser d'un material rígid).
Diàmetre: 80 cm a 90 cm a l' interior. El cèrcol ha d' arribar a la cintura de la gimnasta.
Pes: Almenys 300 g.
Forma: Pot ser llis o rústec. Es pot embolicar (totalment o parcialment) amb una cinta adhesiva de color.
Execució: El cèrcol defineix un espai. Aquest espai és usat al màxim per la gimnasta, qui es mou dins del cercle format. L' execució del cèrcol requereix freqüents canvis del moviment, i el principal requeriment és la bona coordinació dels moviments.
Moviments: Llançament, desplaçament, rodada...
PILOTA
Material: Goma o plàstic.
Diàmetre: 18 a 20 cm.
Pes: Almenys 400 g.
Execució: La pilota és l' únic implement en què l' agarrar-lo amb força no està acceptat. Això significa que es requereix una relació més suau i delicada entre el cos i l' aparell. Els moviments de la pilota han d'anar en perfecta harmonia amb el cos. La pilota no ha de quedar immòbil a terra, si no estar rodant, girant, etc.
Moviments: Rebots, girs, figures en forma de 8, llançaments, recepció amb braços, cames, rodaments dirigits i no dirigits, gegantesca, retenció, lliscaments...
MACES
Material: Plàstic, cautxú o fusta.
Llarg: 8 a 5 dm des d' un extrem a l' altre.
Pes: Almenys 150 g per maça.
Parts:
Cos: Part protuberant.
Coll: Part delgada.
Cap: Part esfèrica.
Moviments: Llançaments amb les dues o amb una mà, molinets, cops, retenció, lliscament...
CINTA
Material: Satèl·lit o un material no mordat o similar. Té una vareta anomenada estilet, que pot ser de fusta, bambú, plàstic o fibra de vidre.
Ample: 4 cm a 6 cm.
Llarg: Fins a 6 m.
Pes: Almenys 35 g (sense l'estilet ni la unió).
Parts:
Estilet: Vareta que subjecta la cinta.
Unió: La cinta es fixa a la vareta mitjançant una unió flexible realitzada usant un fil, una corda de nailon, o una sèrie d' anells articulats.
L' extrem de la cinta ha d' estar sempre en moviment durant tota l' execució de l' exercici, sense tocar el terra de forma involuntària.
CARRERA ESPORTIVA D'UNA GIMNASTA
La carrera esportiva d'una gimnasta rítmica sol tenir una longevitat curta en comparació amb altres esports. Normalment es comença a practicar a edats primerenques, i el pic de forma sol estar en l'adolescència (15 - 19 anys), tot i que ja és més comú veure'l a partir de la vintena. Les espanyoles Almudena Cid i Carolina Rodríguez han disputat competicions internacionals amb 28 i 30 anys respectivament, sent considerades les gimnastes rítmiques d'elit més longeves.
El cos d'una gimnasta rítmica és pel general més prim i menys definit que el d'una gimnasta artística. Caracteritzada per l' alta exigència de coordinació per a l' esportista, aquesta modalitat té en la simetria i bilateralitat principis fonamentals per a una bona execució. A causa de la seva elevada dificultat tècnica i alhora que l' alt nivell s' assoleix a una edat primerenca, és important iniciar l' entrenament al més aviat possible si es vol arribar a l' elit, essent allò ideal entre els 2 o 6 anys. La pràctica de gimnàstica rítmica ha de desenvolupar habilitats com força, potència, flexibilitat, agilitat, destresa i resistència, per assolir el grau tècnic necessari per mostrar vigor, bellesa i harmonia en els moviments de l' exercici.
La gimnàstica rítmica té tres aspectes que s'han de treballar: moviment corporal, maneig de l'aparell i l'acompanyament musical.
Muy trabajado. Me encantaría tener esta flexibilidad.
ResponEliminaEl post es fantástico. Enhorabuena!!!!
ResponEliminaGracias chicas!!!
ResponEliminaSon muchos años de experiencia con Andrea