Avui acabem un gran modul, el de Enregistrament de dades.
15 companys amb moltes ganes d'aprendre i una gran professora.
90h de coneixements, d'aprenentatges i de moltes histories interessants
Amb la nostra "senyu Iolanda", una gran comunicadora, hem apres a fer Word, Excel, Power Point, Ilovepdf, Blogs, Meets, Obtencio de dades, a fer videos, a practicar amb Photofunia i Publisher...i a jugar a molts jocs:
LaOca
Memo
Qui es qui
Cluedo
I com no el gran Scatergories by Manuela
Hi havia una frase estrella de Iolanda...."US EXPLICO UNA HISTORIA", aquí tothom callava i posava molta atenció. Explicava histories de arreu del mon, antigues i modernes, amb final feliç i no tant, que nosaltres després explicaven a la nostre família.
En acabat ple de coneixements nous, de saviesa i de noves expectatives per la nostre vida, ja que ella sempre ens animava a pensar mes enllà i amb el plan B.
Ha sigut un gran curs que mai oblidarem i un plaer compartir amb tots aquests dies. Els Raspalls et recordaran amb molta estima.
The Grandma ets una gran professional i lo mes important una gran persona.
Su verso "Non hay fronteiras" ha resonado fuerte y claro en el plató. Las pandereteiras han conseguido hacer vibrar al público y a los espectadores con una puesta en escena apabullante y muy elocuente alcanzando su objetivo: "Íbamos a hablar de algo que la gente necesita escuchar y que hace falta normalizar".
Con sus voces y con sus panderetas han logrado que cale su mensaje folclórico y repetitivo que nunca cansa. Se han empoderado y han hecho palpable ese arraigo que sienten, ese orgullo por sus raíces.
Tanxugueiras es un trío de pandeireteiras gallegas formado por Aida Tarrío y las hermanas gemelas Olaia y Sabela Maneiro. Comenzaron a trabajar juntas bajo el nombre de Tanxugueiras en el año 2016.
El grupo trabaja con el género de la música tradicional gallega. Con todo, tratan de darles a las piezas una sonoridad más moderna, que la aproximan al estilo de la world music o incluso del pop. Asimismo, busca enfatizar temas como el empoderamiento de la mujer.
¿Es posible mezclar lo urbano, lo electrónico y el folclore gallego? Parece que sí, y según las casas de apuestas funciona muy bien. Estas aseguran que Tanxugueiras son las (segundas) grandes favoritas para representar a España en el Festival de Eurovisión del próximo mes de mayo en Turín, solo por detrás del icono indie Rigoberta Bandini.
Acumulan más de dos millones y medio de escuchas en YouTube -más que cualquier otra candidata- y han llamado la atención de buena parte del público por su arrebatadora personalidad y, claro, por cantar en gallego; sería, de hecho, la primera canción en esta lengua que concursa en Eurovisión. Pero primero tienen que ser las elegidas en el Benidorm Fest.
El Cluedo és un joc de tauler on els participants han de resoldre un crim fictici usant la seva capacitat de deducció. S'ha comès un assassinat i se n'ha d'esbrinar l'autor, l'arma i l'habitació on ha passat.
Història
Cluedo és un joc de tauler de deducció, basat en una història de detectius, creat l'any 1944 per l'anglès Anthony E. Pratt. Va ser editat per Waddingtons i el joc es va convertir ràpidament en un èxit. El nom deriva de la combinació de dues paraules: Clue, en anglès pista i Ludo, el nom que rep en anglès el joc del parxís.
Mecànica
Els jugadors representen els diferents convidats, i alhora sospitosos, que investiguen la mort del seu amfitrió. Els investigadors es desplacen pel tauler, que representa la planta baixa de la vil·la on s'ha comès l'assassinat, en la cerca de pistes que els permeti formular una hipòtesi per conèixer l'assassí, l'arma del crim i el lloc on s'ha comès.
Cada possibilitat està representada per una carta. A l'inici del joc se n'agafen tres (una de cada categoria) i es posen en un sobre negre sense que ningú les vegi. Aquesta serà la combinació d'elements que han permès el crim, la solució a la partida. La resta es reparteix a parts iguals entre els jugadors. En el seu torn, cada persona mou la seva fitxa pel tauler que representa la casa i pregunta a un altre jugador per un sospitós, una arma i un lloc. Si l'interpel·lat té una de les cartes, la mostra només a la persona que ha preguntat. Cada jugador va apuntant en un paper el resultat de les seves investigacions i guanya qui primer resol el crim.
Repercussió
El joc s'ha fet molt popular, fins al punt d'inspirar pel·lícules i videojocs. Han sorgit diverses imitacions on l'ambientació del crim canviava però es mantenia el mecanisme de joc. A més a més, la mateixa Agatha Christie va incloure un joc semblant al Cluedo en una de les seves novel·les, Dead Man's Folly (El templet del mort), on Hercule Poirot jugava a un joc de taula de deducció per resoldre un cas d'assassinat.
Es pot practicar individualment o en conjunts. Els conjunts estan formats actualment per 5 gimnastes sobre el tapís. Totes poden tenir aparells iguals o n'hi pot haver 3 amb un mateix aparell i 2 amb un altre de diferent (en aquest cas l'exercici s'anomena mixt). Fins al 1994 eren 6 gimnastes. El marge de durada d' un exercici de conjunts va dels 2 minuts i 15 segons als 2 minuts i 30 segons, mentre que els individuals poden ser d' 1 minut i 15 segons fins a 1 minut i 30 segons. El tapís, també anomenat practicable, té unes dimensions de 13 x 13 metres.
QUINS APARELLS S'UTILITZEN?
La FIG escull quins aparells seran emprats en els exercicis en funció de cada categoria; només quatre dels cinc aparells disponibles són seleccionats. El 2011, la corda va ser desplaçada en ambdues modalitats en categoria sènior. Depenent de les categories existeixen unes mesures mínimes per a alguns aparells, que a Espanya estan establertes per la RFEG
Us detallo els cinc aparells emprats en les competicions oficials de gimnàstica rítmica:
CORDA
Material: Cànem o qualsevol altre material sintètic.
Llarg: D'acord a l'estatura de la gimnasta; es mesura des de la punta del peu fins a les espatlles, doblegada per la meitat.
Extrems: Té nusos a tall de mànecs. Els extrems (no una altra part de la corda) poden ser embolcallats en una longitud de 10 cm a mode de decoració.
Forma: Arreu el mateix diàmetre o més agost al centre.
Moviments: Girs, cops, salts, llançament...
Cada vegada que la corda toqui el terra es penalitzarà. Actualment es discuteix la possibilitat que la corda desaparegui del programa de competició, ja que es considera que és l' aparell que menys ha evolucionat en maneig al llarg dels darrers anys. No obstant això, encara es conserva en diverses categories, per la qual cosa la seua desaparició definitiva no està clara.
CÈRCOL
Material: Plàstic (ha de ser d'un material rígid).
Diàmetre: 80 cm a 90 cm a l' interior. El cèrcol ha d' arribar a la cintura de la gimnasta.
Pes: Almenys 300 g.
Forma: Pot ser llis o rústec. Es pot embolicar (totalment o parcialment) amb una cinta adhesiva de color.
Execució: El cèrcol defineix un espai. Aquest espai és usat al màxim per la gimnasta, qui es mou dins del cercle format. L' execució del cèrcol requereix freqüents canvis del moviment, i el principal requeriment és la bona coordinació dels moviments.
Moviments: Llançament, desplaçament, rodada...
PILOTA
Material: Goma o plàstic.
Diàmetre: 18 a 20 cm.
Pes: Almenys 400 g.
Execució: La pilota és l' únic implement en què l' agarrar-lo amb força no està acceptat. Això significa que es requereix una relació més suau i delicada entre el cos i l' aparell. Els moviments de la pilota han d'anar en perfecta harmonia amb el cos. La pilota no ha de quedar immòbil a terra, si no estar rodant, girant, etc.
Moviments: Rebots, girs, figures en forma de 8, llançaments, recepció amb braços, cames, rodaments dirigits i no dirigits, gegantesca, retenció, lliscaments...
MACES
Material: Plàstic, cautxú o fusta.
Llarg: 8 a 5 dm des d' un extrem a l' altre.
Pes: Almenys 150 g per maça.
Parts:
Cos: Part protuberant.
Coll: Part delgada.
Cap: Part esfèrica.
Moviments: Llançaments amb les dues o amb una mà, molinets, cops, retenció, lliscament...
CINTA
Material: Satèl·lit o un material no mordat o similar. Té una vareta anomenada estilet, que pot ser de fusta, bambú, plàstic o fibra de vidre.
Ample: 4 cm a 6 cm.
Llarg: Fins a 6 m.
Pes: Almenys 35 g (sense l'estilet ni la unió).
Parts:
Estilet: Vareta que subjecta la cinta.
Unió: La cinta es fixa a la vareta mitjançant una unió flexible realitzada usant un fil, una corda de nailon, o una sèrie d' anells articulats.
L' extrem de la cinta ha d' estar sempre en moviment durant tota l' execució de l' exercici, sense tocar el terra de forma involuntària.
CARRERA ESPORTIVA D'UNA GIMNASTA
La carrera esportiva d'una gimnasta rítmica sol tenir una longevitat curta en comparació amb altres esports. Normalment es comença a practicar a edats primerenques, i el pic de forma sol estar en l'adolescència (15 - 19 anys), tot i que ja és més comú veure'l a partir de la vintena. Les espanyoles Almudena Cid i Carolina Rodríguez han disputat competicions internacionals amb 28 i 30 anys respectivament, sent considerades les gimnastes rítmiques d'elit més longeves.
El cos d'una gimnasta rítmica és pel general més prim i menys definit que el d'una gimnasta artística. Caracteritzada per l' alta exigència de coordinació per a l' esportista, aquesta modalitat té en la simetria i bilateralitat principis fonamentals per a una bona execució. A causa de la seva elevada dificultat tècnica i alhora que l' alt nivell s' assoleix a una edat primerenca, és important iniciar l' entrenament al més aviat possible si es vol arribar a l' elit, essent allò ideal entre els 2 o 6 anys. La pràctica de gimnàstica rítmica ha de desenvolupar habilitats com força, potència, flexibilitat, agilitat, destresa i resistència, per assolir el grau tècnic necessari per mostrar vigor, bellesa i harmonia en els moviments de l' exercici.
La gimnàstica rítmica té tres aspectes que s'han de treballar: moviment corporal, maneig de l'aparell i l'acompanyament musical.
L'Escola Massana és el centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. En l'actualitat oferta estudis de Batxillerat Artístic, Cicles Formatius de Grau Superior (Arts Aplicades al Mur, Art Tèxtil, Gràfica Impresa, Il·lustració, Joieria Artística, Modelisme Industrial, Projectes i Direcció d'Obres de Decoració, i Tècniques Escultòriques), Grau Universitari en Arts i Disseny (Mencions en Art, Arts Aplicades, Comunicació Visual, Disseny d'Objecte i Espai, i Narració Visual), Postgrau en Arts Aplicades Contemporànies, i Massana Permanent (formació de segona oportunitat).
Va ser fundada el 1929 gràcies al llegat del filantrop barceloní Agustí Massana i Pujol, que va donar a l'Ajuntament de Barcelona una important biblioteca especialitzada en indumentària, una dotació per a un premi de recerca sobre indumentària i 500.000 pessetes per a la constitució d'una escola d'art.
El setembre de l'any 2017 va obrir les portes la nova seu d'11.000 m2 de l'Escola Massana a la plaça de la Gardunya. El nou edifici acollí els estudis d'art i disseny d'aquesta històrica escola de la ciutat, permetent així l'homologació del cicle d'estudis superiors.
Mísia és el nom artístic de Susana Maria Alfonso de Aguiar, cantant portuguesa de fados nascuda el 18 de juny de 1955 a Porto, Portugal. Sa mare és catalana i va treballar com a ballarina de cabaret, la qual cosa explica moltes de les influències que Mísia va rebre en el seu estil musical: tangos, boleros, la fusió de la guitarra amb l'acordió, el violí i el piano.
Mísia ha desenvolupat, al llarg de tota la seva carrera fins ara, un nou estil de fado basat en l'herència de la Reina del Fado, Amália Rodrigues, l'ús dels instruments musicals tradicionals (la guitarra clàssica, la guitarra portuguesa i la guitarra baixa) amb la sensualitat de l'acordió i el violí i, finalment, l'emprament dels versos dels millors poetes portuguesos.
El seu àlbum de l'any 2003 Canto pot ésser considerat la seva millor obra. Hi barreja peces dels millors treballs del guitarrista portuguès Carlos Paredes amb alguns poemes de Vasco Graça Moura, Sérgio Godinho i Pedro Tamen per construir una obra que ella mateixa descriu com a pertanyent a la seva "galeria de coses impossibles".
Mísia també és coneguda per interpretar cançons d'altres artistes d'una manera que evoca l'estil del fado: la clàssica "As time goes by", "La gavina" de Marina Rossell i algunes composicions de Luis Eduardo Aute en són exemples.
Mísia és capaç de cantar en diverses llengües. Malgrat que el seu repertori estigui compost majoritàriament per fados (i es considera que no és un fado si no és cantat en portuguès), ella canta alguns dels seus temes en català, francès, castellà, napolità i anglès.
Nawal El Saadawi (27 d'octubre de 1931 - el Caire, 21 de març de 2021), fou una escriptora, metgessa i activista feminista egípcia. Va néixer el 27 d'octubre de 1931 a la ciutat de Kafr Tahla, població propera al riu Nil, en una família acomodada d'Egipte, i de ben jove patí la mutilació dels òrgans genitals femenins. Va estudiar medicina a la Universitat del Caire, on es va graduar l'any 1955.
Les característiques de l’escriptura de Nawal al-Sa'dawi són una barreja entre ficció i dades reals, el seu coneixement de les ciències mèdiques, detalls autobiogràfics i la descripció de les malalties socials. Les primeres novel·les de Nawal van ser publicades en diaris i revistes i van aparèixer al voltant de 1950. El 1958 va iniciar-se en el món novel·lístic amb Memòries d’una doctora, una novel·la particularment autobiogràfica. Aquest llibre va ser considerat una obra de ficció pionera en el feminisme modern del món àrab, encara que, finalment, la protagonista, rebel·lada respecte a la societat, acaba per acceptar el seu destí. Al-Sa'dawi fou una de les primeres dones a criticar obertament el sistema patriarcal i a abordar els temes tabús com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i les diferents formes d’opressió a les dones.
Treballant com a metgessa a Kafr Tahla va observar les dificultats i desigualtats que enfronten les dones rurals.
Nawal al Saadawi ha escrit prolíficament; ha penjat molts dels seus treballs a Internet. Tots els originals són en àrab, tot i que molts d'ells han estat traduïts al català, l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, el portuguès, el suec, l'italià, el finlandès, el japonès, l'iranià, el turc, l'urdú i a uns altres trenta idiomes més.
La gimnàstica rítmica és una disciplina esportiva que combina elements de ballet, gimnàstica i dansa, així com l'ús de diversos aparells com la corda, el cèrcol, la pilota, les maces i la cinta.
En aquest esport es realitzen tant competicions com exhibicions en què la gimnasta s'acompanya de música per mantenir un ritme en els seus moviments, realitzant un muntatge amb aparells o sense. La gimnàstica rítmica desenvolupa l'harmonia, la gràcia i la bellesa mitjançant moviments creatius, traduïts en expressions personals a través de la combinació musical, teatral i tècnica, que transmet, principalment, satisfacció estètica als espectadors. Practicada principalment per dones, en els últims anys està augmentant el nombre de practicants masculins. Les proves es realitzen sobre un tapís i la durada dels exercicis és d'aproximadament 90 segons en la modalitat individual i de 150 segons a la de conjunts. Igual que altres disciplines de la gimnàstica, té els seus antecedents en els estudis de Rousseau, transformant-se amb el pas dels anys sempre lligada a la dansa i la musicalitat, fins a arribar a la dècada del 1930, quan a la Unió Soviètica comença a practicar-se com a esport i comencen a Alemanya a introduir els aparells que avui coneixem.
Està regida per la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG), qui elabora el Codi de Puntuació i regula tots els aspectes de la competició internacional d'elit. Les competicions més destacades són els Jocs Olímpics, el Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica, el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica i la Copa del Món de Gimnàstica Rítmica.
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913-Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.
Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida.
Ja en el temps de la Guerra civil va salvar un camió ple de llibres del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès i els originals del Calaix de sastre (s. XVIII), propietat de la família benestant a la qual pertanyia el Palau Falguera, edifici emblemàtic de Sant Feliu de Llobregat. Mai va deixar la tasca literària escrivint i publicant obres en Jocs Florals, concursos literaris i festes populars.
Durant el període franquista va anar aprofitant totes les ocasions d'escriure en català al setmanari local Alba, a més de participar activament en la campanya Pro Altar de la Mare de Déu de Montserrat que s'havia de construir a la llavors parròquia, avui catedral, de Sant Llorenç, fent guions radiofònics de temes montserratins. També va escriure obres de teatre representades per grups locals al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i va fer classes particulars de català semiclandestines a qui en volia, lectures de poemes en reunions literàries, etc.
El 1974 va promoure la creació del Premi Martí Dot de poesia; l'any 1976 presidí l'Associació de Veïns Can Nadal i el 1977 va ser presidenta del Centre Parroquial. L'any 1990 posà en marxa la Tertúlia Literària a Sant Feliu de Llobregat, i mai va deixar de participar en actes literaris, visites a escoles, xerrades. Així, a més dels homenatges institucionals, l'any 2004 l'Associació del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat va aprovar la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.
